No sabem exactament el seu origen, però sí que és clar que és el resultat d'un experiment, pot ser un simi genèticament transformat en humà, o viceversa. El joc físico-gestual-interpretatiu des d'un “ésser” no tan diferent ni llunyà a la nostra humanitat, i amb el seu comportament instintiu, un llenguatge de comunicació que el públic va desvetllant i empatitzant des del primer moment, és el camí marcat per generar aquesta multitud d'emocions, sensacions i imatges suggerents. Un ésser d'una profunditat en la comunicació amb els humans des de la curiositat, apropant-se amb delicadesa i tendresa i guanyant la seva confiança. És la baula perduda? És un experiment científic fallit? És el transhumà del futur? No és clar, però sí que podem comprovar que la seva presència té un magnetisme especial, com el d'un element de museu, una peça única del passat o del futur, vist per primera vegada, a l'observador es genera aquesta curiositat, atracció que no ho deixa indiferent. Una tècnica desenvolupada a través dels anys, de precisa execució per la seva demanda física per les postures que cal mantenir i de concentració a l'estat instintiu per reaccionar des d'un lloc d'espontaneïtat davant la realitat que es presenti. |